Fa uns dies mirava un canal estranyíssim dels que arriben per satèl·lit, i vaig veure la llum.
I ara mateix sóc allà, al mig de Sibèria, vestit amb la meva gavardina color crema d'anar de viatge, la gorra afelpada amb orelleres incorporades, els pantalons de quadres i les xancletes vermelles que una vegada vaig trobar a la repisa de la finestra. A la maleta només porto, per si les coses es posen lletges, les katiuskes i una baralla de cartes de póker sense el pal de diamants, tal i com un nan que parlava al revés em va dir un dia en un somni que segurament devia ser un plagi d'alguna cosa de la televisió.
Que bonic que és Tunguska, tal i com va dir el poeta: "Que bonic que és Tunguska". Miro aquí i enllà, per veure si de forma espontània visc algun tipus de revel·lació que em porti a donar sentit a la meva vida. Intento comunicar-me amb la comunitat intel·lectual local, estic buscant un guia que accepti portar-me a la zona on l'asteroide va decidir acabar el seu camí, però l'esforç és en va. Només veig que gent amb carros a cavall, barba i uns enormes barrets que es posen a cridar en un dialecte molt tancat del rus quan em senten pronunciar la paraula "escuraflascons". Hauré de deixar de pronunciar-la.
(...)
Passen els dies. He decidit posar-me les katiuskes grogues i anar muntanya amunt, tot sol. Només veig milers i milers d'uns arbres exactament iguals i ja no sé on sóc. Se m'acaben les provisions de margarina i segurament demà ja no tindré Cherry Coke.
(...)
Estic estirat sobre l'herba d'un camp. Quan ja creia que el meu camí s'acabava aquí en aquest racó de Siberia, aixeco els ulls i tinc una borrosa visió al davant que m'esgarrifa l'ànima...
Em mira als ulls (el peix) i em diu que em calmi, que no és el que sembla.
Patrocinat pel gremi de cultivadors d'hortalisses gegants.
I ara mateix sóc allà, al mig de Sibèria, vestit amb la meva gavardina color crema d'anar de viatge, la gorra afelpada amb orelleres incorporades, els pantalons de quadres i les xancletes vermelles que una vegada vaig trobar a la repisa de la finestra. A la maleta només porto, per si les coses es posen lletges, les katiuskes i una baralla de cartes de póker sense el pal de diamants, tal i com un nan que parlava al revés em va dir un dia en un somni que segurament devia ser un plagi d'alguna cosa de la televisió.
Que bonic que és Tunguska, tal i com va dir el poeta: "Que bonic que és Tunguska". Miro aquí i enllà, per veure si de forma espontània visc algun tipus de revel·lació que em porti a donar sentit a la meva vida. Intento comunicar-me amb la comunitat intel·lectual local, estic buscant un guia que accepti portar-me a la zona on l'asteroide va decidir acabar el seu camí, però l'esforç és en va. Només veig que gent amb carros a cavall, barba i uns enormes barrets que es posen a cridar en un dialecte molt tancat del rus quan em senten pronunciar la paraula "escuraflascons". Hauré de deixar de pronunciar-la.
(...)
Passen els dies. He decidit posar-me les katiuskes grogues i anar muntanya amunt, tot sol. Només veig milers i milers d'uns arbres exactament iguals i ja no sé on sóc. Se m'acaben les provisions de margarina i segurament demà ja no tindré Cherry Coke.
(...)
Estic estirat sobre l'herba d'un camp. Quan ja creia que el meu camí s'acabava aquí en aquest racó de Siberia, aixeco els ulls i tinc una borrosa visió al davant que m'esgarrifa l'ànima...
Em mira als ulls (el peix) i em diu que em calmi, que no és el que sembla.
Patrocinat pel gremi de cultivadors d'hortalisses gegants.
1 brillants comentaris:
Òndia Sr. Amanyaga-tòtils! Si té problemes durant la seva expedició, no dubti posar-se Peta-Zetas de Coca-cola a la boca i cridar el meu nom amb la boca oberta mirant amunt.
Vindré tal Superman.
Després ja decidiré si l'ajudo o no...
Publica un comentari