Entrar és difícil, sempre ho he pensat.
Hi ha un determinat espai tancat de l'univers on no hi ets i, de sobte, hi ets. Per què? Doncs perquè "hi has entrat". La gent hauria de donar més importància al fet d'entrar, al cap i a la fi la resta de la seva vida es pot veure condicionada per aquest instant. No sé, per exemple em ve al cap una vegada que no vaig saber entrar per la porta de la feina i vaig estampar la meva mandíbula contra el marc de la porta, amb el resultat irreparable de perdre la meitat d'una dent.
O aquell místic dia en què vaig anar a l'Heliogabal de Gràcia a comprar entrades per un recital de l'Estanislau Verdet. En aquell bar falta un avís a la porta per la gent que tingui l'atreviment d'entrar-hi: "Vigileu amb l'esglaó", hauria d'estar anunciat amb unes llumetes de neó verd-fluorescents que s'haurien de veure des de la torre de Collserola.
A vegades m'assec al llit i penso si l'andemà he d'entrar en algun lloc nou. El problema és que, després de tants anys de mirar la tele, em sembla que he perdut originalitat, i porto anys pensant que algun dia m'agradaria moltíssim entrar així al bar on anem sovint, o al supermercat, o al forn de pa...
I ara, alguna cosa absolutament diferent:
7 brillants comentaris:
Podria fer un post idèntic però canviant el verb ENTRAR per SORTIR.
Bé, senyor Obvis, començaré a buscar algun vídeo en què aquell senyor tan gros de la lluita lliure surti d'escena en una caixa de morts en flames en comptes d'entrar-hi, però em sembla que costarà perquè en general la gent prefereix sotir de coses en flames en comptes d'entrar-hi.
ara m'estava autopreguntant quin deu ser el terme mig entre entrar i sortir... ja que si et quedes palplantat a l'entrada d'algun lloc (per egemple) lo més segur és que et quedes mirant endins o be mirant enfora, per tan no vindria a ser exactament un terme mig...
primer hauries d'aprendre de posar els ulls en blanc... o ja en saps?
He estat fent pràctiques de posar els ulls en blanc, però m'he adonat que és difícil fer-ho i al mateix moment mirar el mirall per veure si ho faig bé...
Ve a ser com intentar fer-se un autopetó al colze, que et queda una mena de sentiment de ridícul.
Estaria bé crear un moviment que volgués fer veure al món que no hi ha terme mig entre entrar i sortir, a l'estil "Frozen" un dia i una hora concreta tots ens hauriem de comprometre a quedar-nos palplantats a l'entrada (i sortida) d'algun lloc durant mitja hora.
Durant mitja hora ningú seria a cap lloc concret...
Claro... claro...
Publica un comentari