Pujo amb alegria els 72 esglaons que hi ha des del carrer fins a la porta de casa meva, aliè al fet que no recordo què he fet els últims dos dies i que sobre el meu braç es recolza un enorme pot de vidre (crec que contenia cebetes en vinagre o olives d'aquelles amb guindilla dins) amb una petita massa de carn grisosa que flota en un líquid d'una olor molt dura.
Abans d'obrir la porta res m'anuncia que a l'altra banda hi haurà una habitació buida però plena, sense cap moble reconeixible (sembla que hagin estat desmontats buscant micròfons) però amb una reconeixible pila d'envoltoris de xocolatines barates (Kit Tak? La pantera Rusa?) i retalls de diari. Encara sense haver pogut deixar el pot en alguna cosa semblant a una taula, veig que una de les parets és plena de fotos d'algú que m'és familiar però no sé perquè...
Mmm... no ho sé...
S'assembla a l'home que m'ha donat el pot de vidre amb la cosa grisa dins, i que m'ha dit que no em preocupés perquè els punts de sutura que em van d'orella a orella ja cauran sols. M'ha dit que a partir d'ara porti una vida més simple, em sembla que li faré cas.
Em buscaré una feina de veritat, que no em permeti tenir temps lliure (qui vol temps lliure? Només et porta la complicació de buscar-te aficions...). Per assegurar-me que no tinc temps lliure em compraré una casa que em permeti fer-me una hipoteca, compraré un cotxe a terminis i pagaré cada termini amb una tarjeta de crèdit del banc que cobri més comissions, així m'asseguro de no tenir ni un euro que m'empenyi complicar-me la vida.
Quan pugui tindré fills, així ja no hauré ni de buscar temes de conversa nous, això sí que serà simplificar! Tens uns anys per parlar només de si ha fet el rotet o de si ha fet caca, i la resta de la vida per parlar només dels diners que et costen.
"Sigues simple, no et compliquis la vida. La única decisió que hauràs de prendre a partir d'ara és si t'agrada més en Bisbal o en Bustamante, la resta de la teva vida ja la podràs comprar feta."
(...)
Parlant de comprar fet, tinc gana. Has de ser simple... Has de ser simple... Posaré aigua calenta en uns fideus d'aquells preparats, espero que això estigui en sintonia amb la simplicitat que ha de marcar a partir d'ara la meva vida.
Per si us puc ajudar (TOTS heu d'acabar sent simples, encara que no tingueu el vostre lòbul frontal en un pot d'aperitius sobre l'ampit de la finestra), deixeu-me que us mostri com ha anat el primer sopar de la meva nova vida:
Abans d'obrir la porta res m'anuncia que a l'altra banda hi haurà una habitació buida però plena, sense cap moble reconeixible (sembla que hagin estat desmontats buscant micròfons) però amb una reconeixible pila d'envoltoris de xocolatines barates (Kit Tak? La pantera Rusa?) i retalls de diari. Encara sense haver pogut deixar el pot en alguna cosa semblant a una taula, veig que una de les parets és plena de fotos d'algú que m'és familiar però no sé perquè...
Mmm... no ho sé...
S'assembla a l'home que m'ha donat el pot de vidre amb la cosa grisa dins, i que m'ha dit que no em preocupés perquè els punts de sutura que em van d'orella a orella ja cauran sols. M'ha dit que a partir d'ara porti una vida més simple, em sembla que li faré cas.
Em buscaré una feina de veritat, que no em permeti tenir temps lliure (qui vol temps lliure? Només et porta la complicació de buscar-te aficions...). Per assegurar-me que no tinc temps lliure em compraré una casa que em permeti fer-me una hipoteca, compraré un cotxe a terminis i pagaré cada termini amb una tarjeta de crèdit del banc que cobri més comissions, així m'asseguro de no tenir ni un euro que m'empenyi complicar-me la vida.
Quan pugui tindré fills, així ja no hauré ni de buscar temes de conversa nous, això sí que serà simplificar! Tens uns anys per parlar només de si ha fet el rotet o de si ha fet caca, i la resta de la vida per parlar només dels diners que et costen.
"Sigues simple, no et compliquis la vida. La única decisió que hauràs de prendre a partir d'ara és si t'agrada més en Bisbal o en Bustamante, la resta de la teva vida ja la podràs comprar feta."
(...)
Parlant de comprar fet, tinc gana. Has de ser simple... Has de ser simple... Posaré aigua calenta en uns fideus d'aquells preparats, espero que això estigui en sintonia amb la simplicitat que ha de marcar a partir d'ara la meva vida.
Per si us puc ajudar (TOTS heu d'acabar sent simples, encara que no tingueu el vostre lòbul frontal en un pot d'aperitius sobre l'ampit de la finestra), deixeu-me que us mostri com ha anat el primer sopar de la meva nova vida:
4 brillants comentaris:
Ostres, ha simplificar molt fent un sopar d'un sol plat..., no fos cas que necessiti menjar més i hagi de reiniciar el muntatge.
Però només veient el freakisme que corre no s'ha quedat amb gana?
Bah, per mi això és un esmorzar com un altre.
Per cert, on s'han d'ingressar els quatre-cents mil milions de milers d'euros que vull pagar per entendre el que diuen?
oootsanio mas ká!
ostras sret! ahir per segon cop a la meva vida alimenticia, vaig menjar cebetes en vinagre... suposo que això és la senyal de que he tmb he de simplificar la meva vida... tot i que pensant-ho be, ja està bastant simplificada...
Sr. Pebràs, tenint en compte que els fideus precuinats amb aigua calenta que es cuinen en 3 minuts eren el menjar preferit de'n Sembei Norimaki, a mi això ja m'omple l'estómac i l'esperit
(potser més l'esperit que l'estómac, però bé, les dietes tenen aquests drames humans)
Srta Proudemax: 幸せが心配してはいけない、ありなさい、容易である
Srta "Y": és difícil no fer cas a les senyals que ens dónen les cebetes en vinagre, en el fons són una autèntica metàfora de la vida (suposo). Potser en realitat només són... cebes petites conservades en vinagre per a ser disposades en un vermut.
(pensem-hi)
En tot cas, vostè no es deixi simplificar més del necessari, a vegades costa molt tornar a tenir una vida satisfactoriament complicada.
Publica un comentari