En els útims dies, una onada d'esdeveniments sense precedent està sacsejant la nostra societat. D'un dia per l'altre, un gran nombre de ciutadans han confessat rebre misatges onírics de part de dinosaures aparentment ja extingits. Al mateix temps, molta altra gent s'ha dirigit a les autoritats explicant terribles històries sobre "visions de meteorits que esclafaven la terra i, el que és pitjor, em despertaven pel matí".
Això em va portar immediatament a convocar el gabinet de crisi de la AIDCALSAJU (Associació Internacional De Científics Amb Lleugera Semblança A Julio Iglesias). Teníem poques hores per parlar i determinar si la població mundial estava en perill o els somnis que pertorbaven la població eren purs efectes secundaris del visionat excessiu de Jurassic Park 3, pel·lícula que fins i tot la Organització Mundial de la Salut havia advertit que no era convenient veure. La solució ens la va donar el sempre efectiu Dr. Dymos Sofoclaidis, a qui veiem a les imatges amb la seva famosa i patentada caixa hexagonal on portar ous:
Sofoclaidis va pujar a l'estrada i va dir, amb gran simplesa, que creia que els dinosaures intentaven parlar amb nosaltres desde "on sigui que són". "Han vist el nostre futur, saben que és el mateix futur que van tenir ells, i ens volen avisar". Amb un posat d'extrema gravetat, el Dr. es va dirigir cap a nosaltres i va dir que "ens caurà a sobre un pepino de la mida de la Torre Eiffel i les Piràmides d'Egipte juntes, i ells ho saben".
Terribles paraules. Només les 28 persones reunides d'incògnit en aquell Bingo reciclat a saló de congressos secrets coneixíem el terrible futur que li esperava a la humanitat. Què havíem de fer? Fer públiques tan espantoses i desesperançadores notícies a la humanitat o deixar viure la gent amb alegria fins al final? Ho vam sotmetre a discusió i a votació.
Un dels científics presents, un home que em provoca una estranya sensació de "la teva cara em sona d'alguna cosa" però que no recordo conèixer de res (em fa mal una cicatriu que tinc al cap i ric perquè aquest comentari sembla plagiat de Harry Potter) s'aixeca i, amb un impresionant poder a les seves paraules, convenç a tothom d'amagar la veritat a la gent. Després ve cap a mi i em mira d'una forma inquietant...
- Encara penses per tu mateix?
- Què diu? Qui és vostè?
- Deixa que la gent sigui feliç. El meteorit és una gran oportunitat per a començar de nou. Nosaltres farem el que sigui possible per a fer renéixer la humanitat tal i com ha de ser, i no com ha estat fins ara...
Les seves paraules queden tallades per un sorprenent fet, un dels científics que semlaven més convençuts per en Looney (Looney?) l'ha atacat per l'esquena i ara aquell home jau davant els meus peus. Amb cara de pànic, em mira i em diu "Encara no portes Katiusques grogues? Surt, corre, avisa el món del que està passant!" "I vostè què?" "Jo ja he fet el que havia de fer, ara et toca a tu...".
Surto. Corro. Crido.
Recordo una habitació tancada i llesques de formatge passant per sota la porta. I recordo llumetes al cel parlant-me en Morse...
He d'avisar a tothom: TANQUEU-VOS, AMAGEU-VOS, SOTA TERRA, SOTA EL MAR, PERÒ PENSEU QUE EL FINAL S'ACOSTA!!
(els dinosaures no menteixen).
13 brillants comentaris:
oh sret! tot comença a encaixar al mateix temps que es desencaixa!....
No em de fugir sret! em de pensar alguna cosa i terure el superheroi/ina que portem a la butxaca!
No es poden barrejar Antònia Font i Monterroso amb la filosofia.
És millor el cavall, directe en vena.
Sr. Particula Elemental, sigui benvingut. Al cap i a la fi una de les finalitats que té la meva existència blogui és reivindicar coses, i tot plegat no deixa de ser un montatge per a reivindicar la paraula "katiuska".
Srta "Y"...
Tenim poc temps... Hem de fer front a en Looney i als seus esbirros, pero tinc un greu problema: han retirat les katiusques grogues del mercat, suposo que els distribuidors mundials de calçat també estan sota el seu domini...
Això fa que el treball sigui encara més heroic, ens hem de plantar davant seu, mirar-los als ulls i cridar amb veu potent i clara: ALLUNYEU-VOS!! TINC UNA GRAPADORA I ESTIC DISPOSAT A UTILITZAR-LA!!
(només faltarà esperar que després de fer això la situació es resolgui de forma inesperada i sorprenent a última hora, com passa sempre a la tele)
Mantingui'm informat de com va la seva campanya cartellística per les Rambles, pot salvar molta gent...
Prou ja eh Sr. Amanyaga-tòtils, m'obligarà a fer coses que no vull fer.
sret amanyaga... a falta de katiusques grogues... m'he presentat cartell en ma a la Rambla, pro amb Katiusques blanques que anteriorment he pintat amb fluorec(s?)ent groc!...
Crec que s'han adonat de la meva estafa katiuscal... ja que he notat mirades rares d'algunes de les persones que m'he creuat...
em miraven i xiuxiuejaven a l'orella del company/a... era com si tinguessin algun secret ...
sret amanyaga ... són molts més dels que ens pensàvem... de fet n'hi ha per tot arreu!
Aquest matí mentre esmorzava un Stegosaurus s'ha assegut a la taula amb mi. Primer pensava que era el meu company de pis, que s'havia llevat amb la panxa una mica regirada i que feia mala cara. Després m'he dit: "ondia, si és un Stegosaurus". I ell ha dit: "així és, queda café?". I bé, hem quedat per dimarts. Hauria de sospitar que m'enganya?
Srta Proudemax, no serà vostè una agent doble amb implicacions sobre l'afer "operació plàtan a Kazakstan"?
Sr. Yeral, pel que diu la meva experiència l'Stegosaurus no sol ser mai gaire de fiar. Fixi's que ja li ha robar cafè, el pròxim dia serà la pasta de dents, i sense que vostè se n'adoni l'acabarà trobant assegut al sofà amb el comandament de la tele i mirant El diario de Patricia. Provi amb un diplodocus, cregui'm.
Srta "Y", jo també he intentat enganyar-los, plastificant unes bambes (o kets, segons el poble) grogues. És cert... la gent que se'm creua pel carrer fa una ràpida mirada cap als meus peus i després intenten dissimular mirant endavant i posant una cara seriosa... Són d'ELLS o són amics nostres?
Perquè sinó, quin motiu pot tenir algú per fixar-se en uns peus calçats d'un color estrident?
Ja estem a Juny.
a mi lo que m'han dit és que els dinosauris que van sobreviure i evolucionar fins als nostres dies utilitzen "trajes" de grua metàlica i van passejant pel territori nòmadament, instal·lant-se en assentaments temporals d'uns sis ò set mesos, i dipositant una esècie d'ous progènics que fan créixer unes caixes d'humans, que després s'omplen d'humans.
No sabia que també n'hi han de més petits que et roben el cafè i miren la tele, potser ara entenc qui era aquella cosa que quan vaig arribar a casa a les tres de la nit estava veient "cuántos triángulos hay en esta imagen" i es va aixecar a trucar per telèfon...
sort que vaig veure el comunicat de la OMS just quan anava a apretar el play de la tercera entrega del juràssic!!
Jo, una vegada, em vaig llevar i el vaig veure allà, assegut a la cadira del meu escriptori i remenant la meva camara de fer fotos sense haver-se rentat les mans després d'esmorzar alguna cosa semblant a torrades amb melmelada de préssec (si més no és l'únic que podia haver robat de la meva nevera). Em mirava i em deia "és molt maca, eh? me la deixes, eh? ja en saps prou per fer-la anar, eh? oi que no la fas servir gaire, eh?" (i així 42 preguntes més sense respirar).
La pitjor experiència de la meva vida. Des d'aleshores vaig amb molt de compte amb segons quins dinosaures...
Em fa l'efecte que la fi dels temps arribarà quan un govern socialista, ecologista de debò i transvasista (tot junt) a punt de fer una canonada faraònica atregui la ira de Déu, que farà ploure fins que tot quedi ben negat. Ni Noè, ni supervivents, ni res. Només els dinosaures es salvaran.
osti!!! et superes amb cada conte que llegeixo!
Publica un comentari