"Avui he vist coses que poca gent ha arribat mai a imaginar."
(S'aixeca el teló. Plou. Es veu un enorme llit d'estil colonial al mig de la Plaça del Vaticà)
"Avui m'he aixecat i he caminat per camins que la gent no recorda haver caminat."
(Des de l'altra banda de la Plaça un home mira cap enlloc)
"Avui..."
(Alguna cosa es mou dins el llit. De sobte s'aixequen els llençols i en surt el nostre protagonista)
"Avui, i ja fa molts dies, no dormo les hores que em farien falta"
(L'home ja no mira cap enlloc. Ara mira cap al llit i pensa. Pensa. Pensa. Pensa però no sap què pensar des de fa temps. Simplement es concentra en una imatge que no pot oblidar)
11 brillants comentaris:
Comença a preocupar-me somniar de veritat certes coses...
És fantàstic Sr. Amanyaga-tòtils, jo també rarejo somiant de vegades.
espero no haver de preocupar-me per lo que jo somio... ja que en prou feines puc entendre-ho... tot i que hi ha un somni que fa anys que em persegueix ... "se'm cauen les dents i/o em fan mal i me les arranco totes"... igual m'espera una sorpresa gratificant a Can Dentista!
Jo he de confessar que quan era molt petit recordo que sempre somiava amb invasions extraterrestres al meu poble. De totes formes i estils, el dia que el recordo amb més angoixa va ser quan corria per la meva escola fugint d'uns ET idèntics a l'espantaocells del "Mago de Oz" que anaven amb unes bombones que desprenien un gas de color groc que et convertia en un d'ells.
Tampoc oblidaré la vegada que vaig somiar amb una llençadora d'OVNIS, que no era més que un robot gegant que ocupava tot l'horitzó i que els feia volar com si fossin Frisbys.
O quan em volien abduïr directament del llit, però com que visc en un tercer i ells havien aparcat al carrer havien d'escalar per la façana i trencar el vidre de la finestra...
Oooouuaaaaalllllaaaa! Jo també somiava de forma recorrent amb invasions extraterrestres al meu poble ! En el meu cas, però, eren com una mena de serps i jo, que podia volar, formava part de la resistència humana organitzada (influència de "V"?). En una altra ocasió els invasors eren una mena de llimacs gegants que "absorbien" les seves víctimes. Ho vaig passar realment fatal quan van "absorbir" la meva mare.
és curiós, les vegades que jo he somiat en extraterrestres no solien ser dolents (tot i que no ho recordo massa be)...
sret amanyaga no haurà somiat vosté algun cop amb un meteorit gegant que s'aproximava a la terra i sabies que era el fi... i al moment de colisionar despertaves de cop?!!... també era un dels somnis que em perseguia...
Ostres Srta "Y"! Això del meteorit no ho he somiat mai! No serà que algun dinosaure intenta comunicar telepàticament amb vostè des de l'altre barri?
M'he despertat de cop un munt de vegades amb animals que m'atacaven, de tot tipus: taurons, cocodrils, ximpanzés (aquest és explicable) i fins i tot uns monstres tipus godzilla que fins i tot semblaven de cartró pedra.
Sr. Lycaon, li podria explicar 1000 somnis meus inspirats en la televisió, però en recordo un per damunt dels altres que era increïble i que algun dia escriuré com a guió, només li diré que era una barreja entre els barrufets i alguna peli dramàtica d'Isabel Coixet en què el barrufet de les ulleres acabava morint d'una llarga malaltia. (poques vegades m'he llevat pitjor)
... si és així, la senyal que m'envia no és molt possitvia que diguem...haurem de començar a construir refugis sota terra i anar amb un cartell pel mig del carrer que possi : "el fin del mundo ya está aquí, me lo dijo un dinosaurio del mas allá"
Sret amanyaga, haurem d'escriure un post per informar a la gent!!!
El meu cas és més inverosímil, si cap. Aquest any he somiat amb la Champions.
Sr. Amanyaga-tòtils, té raó vostè quan diu que somiar en un guió de la Isabel Coixet ha de ser el pitjor que et pugui passar, sobretot si acaba enterbolint un mite infantil, com són els Barrufets. Però superi aquesta: un botxí que se m'apareixia cada nit, amb la cara tapada, i m'apretava les mans molt fort fent-me mal. De vegades, utilitzava alguns còmplices, com un nan estrangulador o la meva pròpia àvia. Al final em va dir un dia que se n'anava de vacances i va parar d'empipar-me.
Benvolguda Srta "Y", quan pugui em posaré mans a la feina i redactaré (com costa escriure "redactaré" quan s'està cansat!!) un post digne de tant important missatge.
Apreciat Modgi, "los sueños, sueños son".
Admirat Lycaon (algú que recorda el capítol del Bar Sencal al Dr. Slump és digne de ser admirat) jo una vegada vaig somiar que la dona del venedor de cupons de la ONCE del meu barri (la Martirio, per cert) em perseguia pel carrer i em fuetejava l'esquena amb una d'aquelles cordes de saltar de color verd fluorescent i mànecs negres. que regalaven al programa MATRACA NO! de TV3.
Publica un comentari