Degut a la baixa activitat creativa del Sr. Amanyaga-tòtils, el servei de reaprofitament de blogs aprofita per cedir aquest espai a usos amb finalitats socials, concretament al "Consultori psicoemocional del Dr. Hatstridge".
"Benvolgut Dr. Hatstridge,
em dic Victoriano Foreman-Arminio, i sóc seguidor seu des de les intervencions que vostè feia en un programa de Mari Pau Huguet.
Tinc un problema que només un excels psicòleg com vostè pot arreglar, estic desesperat. Resulta que divendres passat vaig anar a les màquines expenedores de títols de transport de TMB que hi ha situades a l'estació de Can Cuyàs de la L11 de Barcelona, la única estació de la xarxa on m'agrada comprar les 50/30 (les T-10 prefereixo comprar-les a Plaça del centre de la L3, evidentment)
Em vaig asseure en un banc, calendari en mà, a fer el que faig sempre que adquireixo una 50/30: calcular per endavant com repartir els 50 viatges en els 30 dies de validesa del títol. M'havia costat molt, però com sempre ho havia d'aconseguir... els mesos amb 2 festius són tan imprevisibles...
Ja ho tenia. Sóc un geni, s'ha de dir clarament. Havia arribat a la conclusió que entre els dies 23 i 28 de vida de la 50/30 havia de fer un intensiu de 5 viatges al dia per quadrar-la a la perfecció. M'arriscava a no poder fer més de 2 viatges al dia els primers 9 dies, però altres vegades he superat situacions pitjors.
Però es va esdevenir una cosa que ningú podria preveure: tot just al tercer dia, un terrible i devastador virus gàstric m'ha inhabilitat completament, obligant-me a no sortir de casa fina al dia 11 de vida de la 50/30!!
I ara, apreciat Dr. Hatstridge, li plantejo el terrible pensament que em destrossa per dins i no em deixa dormir: on puc anar a passejar que em permeti gastar els viatges endarrerits? Estic fart d'anar a Plaça Catalunya."
RESPOSTA DEL DR. HATSTRIDGE
"Estimat senyor Foreman-Arminio,
ja coneix clarament la meva opinió al respecte de les coses que a vostè li passen pel cap. Amb aquesta ja van 158 cartes que vostè m'ha escrit, i la veritat és que encara no sé com ha trobat l'adreça de casa meva, la de casa els meus pares i la de la casa de Camprodon de la meva sogra.
Li repetiré una vegada més que el Dr. que sortia amb la Mari Pau Huguet es deia Corbella, que jo només sóc un otorrinolaringòleg.
Siusplau, busqui's una feina."
"Benvolgut Dr. Hatstridge,
em dic Victoriano Foreman-Arminio, i sóc seguidor seu des de les intervencions que vostè feia en un programa de Mari Pau Huguet.
Tinc un problema que només un excels psicòleg com vostè pot arreglar, estic desesperat. Resulta que divendres passat vaig anar a les màquines expenedores de títols de transport de TMB que hi ha situades a l'estació de Can Cuyàs de la L11 de Barcelona, la única estació de la xarxa on m'agrada comprar les 50/30 (les T-10 prefereixo comprar-les a Plaça del centre de la L3, evidentment)
Em vaig asseure en un banc, calendari en mà, a fer el que faig sempre que adquireixo una 50/30: calcular per endavant com repartir els 50 viatges en els 30 dies de validesa del títol. M'havia costat molt, però com sempre ho havia d'aconseguir... els mesos amb 2 festius són tan imprevisibles...
Ja ho tenia. Sóc un geni, s'ha de dir clarament. Havia arribat a la conclusió que entre els dies 23 i 28 de vida de la 50/30 havia de fer un intensiu de 5 viatges al dia per quadrar-la a la perfecció. M'arriscava a no poder fer més de 2 viatges al dia els primers 9 dies, però altres vegades he superat situacions pitjors.
Però es va esdevenir una cosa que ningú podria preveure: tot just al tercer dia, un terrible i devastador virus gàstric m'ha inhabilitat completament, obligant-me a no sortir de casa fina al dia 11 de vida de la 50/30!!
I ara, apreciat Dr. Hatstridge, li plantejo el terrible pensament que em destrossa per dins i no em deixa dormir: on puc anar a passejar que em permeti gastar els viatges endarrerits? Estic fart d'anar a Plaça Catalunya."
RESPOSTA DEL DR. HATSTRIDGE
"Estimat senyor Foreman-Arminio,
ja coneix clarament la meva opinió al respecte de les coses que a vostè li passen pel cap. Amb aquesta ja van 158 cartes que vostè m'ha escrit, i la veritat és que encara no sé com ha trobat l'adreça de casa meva, la de casa els meus pares i la de la casa de Camprodon de la meva sogra.
Li repetiré una vegada més que el Dr. que sortia amb la Mari Pau Huguet es deia Corbella, que jo només sóc un otorrinolaringòleg.
Siusplau, busqui's una feina."
1 brillants comentaris:
I el més greu és que jo tinc un amic rollo Foreman-Arminio... Tuyuru.
Un plaer, com sempre...
Publica un comentari