Ja fa molts anys que Paco Lobatón no és a les nostres vides, al capdavant d'aquell inquietant "¿Quien sabe donde?" que per motius que no he entès mai sempre es mirava en família a casa meva.
Et necessitem, Paco. Encara hi ha gent de qui en volem conèixer la ubicació espacio-temporal, encara hi ha gent de qui només tenim una colla de fotos sense vida, mirant-nos eternament des d'una tauleta o repisa de llar de foc amb cares marcades per una expressió forçada per la presència d'una càmara.
Paco, hem de trobar en Looney.
Els companys esponjiformes fa temps que el busquen, l'enigmàtic Looney, el misteriós home dels peixos, la persona que apareix de forma constant quan busques per internet fotos de "homes ensenyant peixos" (algunes persones fem servir el Google per aquestes coses, no ens ho tingueu en compte).
He imprès les seves fotos i he omplert una paret de la meva habitació amb fotos seves... estic convençut que algú intenta donar un missatge a la humanitat infiltrant fotografies d'un home que no existeix a les nostres vides. I si una força superior està esperant que resolguem l'enigma de QUI i QUÈ és en Looney? Extraterrestres? El grup Bildeberg? Una confabulació de la CIA i el KGB per introduïr drogues de control emocional al 7up? El lobby de fabricants de PetaZetas?
No puc dormir. Veig peixos, i ells em veuen a mi. Tinc el presentiment d'estar remenant coses que no agraden a gent de molt amunt... La gent conspira al meu pas...
(tinc por, vull una Coca-cola, però també li he agafat por, i si ELLS també hi tenen accés?)
Pel carrer tothom em mira, em sembla que no sortiré mai més. Començo a veure la cara de'n Looney a tot arreu on dirigeixo els ulls (una closca brillant i un mig somriure de satisfacció que veig quan tanco els ulls a la nit, encara que me'ls apreti per sobre les parpelles i els forci a veure lluminetes de colors caleidoscopics). Hauré de buscar un altre tractament de shock, les ungles m'han crescut tant que si continuo fent això em faré mal. Tinc gana, però les llesques de pernil que la meva família em passa per sota la porta alimenten el meu maltractat cos.
Volia viatjar per tot el món buscant-lo, però ara ja no ho faré. Ja no el vull trobar, ara l'únic que vull és evitar en Looney tant com pugui, sé que el meu sentit comú no podria sobreviure a la veritat. Prefereixo quedar-me aquí, darrere el niu que he fabricat amb les dues meitats del meu matalàs serrat pel mig, amb la llum apagada i imaginant que en Looney només és un avi entranyable a qui li agrada anar a pescar amb els seus nets...
A vegades és millor no buscar.
Et necessitem, Paco. Encara hi ha gent de qui en volem conèixer la ubicació espacio-temporal, encara hi ha gent de qui només tenim una colla de fotos sense vida, mirant-nos eternament des d'una tauleta o repisa de llar de foc amb cares marcades per una expressió forçada per la presència d'una càmara.
Paco, hem de trobar en Looney.
Els companys esponjiformes fa temps que el busquen, l'enigmàtic Looney, el misteriós home dels peixos, la persona que apareix de forma constant quan busques per internet fotos de "homes ensenyant peixos" (algunes persones fem servir el Google per aquestes coses, no ens ho tingueu en compte).
He imprès les seves fotos i he omplert una paret de la meva habitació amb fotos seves... estic convençut que algú intenta donar un missatge a la humanitat infiltrant fotografies d'un home que no existeix a les nostres vides. I si una força superior està esperant que resolguem l'enigma de QUI i QUÈ és en Looney? Extraterrestres? El grup Bildeberg? Una confabulació de la CIA i el KGB per introduïr drogues de control emocional al 7up? El lobby de fabricants de PetaZetas?
No puc dormir. Veig peixos, i ells em veuen a mi. Tinc el presentiment d'estar remenant coses que no agraden a gent de molt amunt... La gent conspira al meu pas...
(tinc por, vull una Coca-cola, però també li he agafat por, i si ELLS també hi tenen accés?)
Pel carrer tothom em mira, em sembla que no sortiré mai més. Començo a veure la cara de'n Looney a tot arreu on dirigeixo els ulls (una closca brillant i un mig somriure de satisfacció que veig quan tanco els ulls a la nit, encara que me'ls apreti per sobre les parpelles i els forci a veure lluminetes de colors caleidoscopics). Hauré de buscar un altre tractament de shock, les ungles m'han crescut tant que si continuo fent això em faré mal. Tinc gana, però les llesques de pernil que la meva família em passa per sota la porta alimenten el meu maltractat cos.
Volia viatjar per tot el món buscant-lo, però ara ja no ho faré. Ja no el vull trobar, ara l'únic que vull és evitar en Looney tant com pugui, sé que el meu sentit comú no podria sobreviure a la veritat. Prefereixo quedar-me aquí, darrere el niu que he fabricat amb les dues meitats del meu matalàs serrat pel mig, amb la llum apagada i imaginant que en Looney només és un avi entranyable a qui li agrada anar a pescar amb els seus nets...
A vegades és millor no buscar.
9 brillants comentaris:
Apreciat Sr. Amanyaga-tòtils, aquesta manera que té d'autoenganyar-se no em convenç.
Sap perfectament que amagant-se no farà més que accelerar el procès que ha iniciat en Looney per trobar-lo a vostè.
Un dia sentirà una veu estranya que li passa el pernil per sota la porta, i sabrà que és ell, i haurà oblidat on havia deixat la clau que el tanca. Se n'anirà, i només n'haurà sentit la seva veu.
Les conspiracions existeixen.
Miri Big Fish, compri's una peixera, i s'anirà tornant vell... sortirà al google.
Ja ho veurà, temps al temps.
Fa dies que no hi ha posts ni comentaris nous en aquest blog.
jo un cop vaig somiar amb aquest home, al somni sortia aguantant un cartell a on sols es podia veure una fletxa senyalant cap a baix... primer vaig pensar que era un sortit, pero després vaig mirar cap a baix i vaig vore que portava els cordons deslligats... per tan li vaig lligar... però un cop finalitzada la tasca cordonal el senyor es va quedar mirant-me amb la mateixa cara i subjectant el cartell com si fos una estatua.... no vaig entendre el missatge...
Oh, Déu meu,
Senyoreta "Y", ha trobat un autèntic filó!
Ningú tenia notícies que relacionéssin en Looney amb "aguantar coses que no siguin peixos".
S'estan diversificant, estan canviant el missatge, estan canviant d'objectiu!
Aquí, el dubte que em queda és: li va lligar els cordons entre ells o els va lligar un a cada sabata?
Home... doncs la tentació era tan gran que no vaig poder resistir-me a lligar-li entre ells!... igual ara ho han interpretat com una amenaça!!!... és molt possible que les nostres vides estiguen en perill!!!
Estem en perill, Srta "Y". Han variat la seva indumentària: ara porten mocasins de xarol negre per evitar el que han descobert com un punt feble... els cordons de les sabates... mai hagués pensat que se'ls pogués aturar així! Si ja no porten peixos ens costarà més identificar-los.
Posi's un temps en posició de supervivència. Li recomano que tapi el forat de les finestres amb paper de plata i que es compri un carregament de bosses de quicos sufivient per aguantar uns dies amagada sota algun escriptori de l'IKEA.
Continuï informant-me, si cal aparti una mica el paper de plata i faci senyals lluminoses al cel amb alguna llanterna, no sé entendre el MORSE però segur que fa bonic de veure llumetes al cel.
L'informo de que ja estic en posició de supervivència... ja tinc tots els forats tapats amb paper de plata i el meu subministrament de quicos (quicos gegants que molen més!)... però ha d'estar més atent sret Amanyaga ja que ahir vaig estar fent-li senyals lluminoses i no vaig rebre resposta per part seva... potser hauríem de pensar amb un altre mètode de comunicació... ha pensat amb el mètode Vasc?!
Té raó, Srta Y, el mètode de fer senyals lluminoses al cel està resultant poc efectiu... resulta molt difícil veure el cel amb totes les finestres tancades...
Segurament haurem de provar de comunicar-nos amb el mètode vasc (que com tots sabem perfectament, consisteix en cridar molt), però potser hauríem de fer un estudi previ per comprovar si és fàcil continuar amagat mentre es crida.
Per la meva part, la situació comença a ser dramàtica: fa dos dies que només menjo ossets de gominola, i com que no tinc llum (així em garanteixo que no siguin ELLS els qui la parin) no puc saber si m'estic menjant els vermells o els grocs.
Per cert, sí algú no ha vist mai aquest mític vídeo:
http://www.youtube.com/watch?v=kxbKYrOtY14
Mirin-lo i podran comprovar que el "mètode vasc" (cridar com mexicans) és més difícil que el MORSE.
(probablement, la peli amb els pitjors assessors de la història)
Publica un comentari